Per conèixer quins interessos serveix un Govern el millor indicador és la seva política fiscal. I per saber quina és la seva ideologia en relació amb els drets humans, un bon termòmetre és la seva política penal.
Els ministres Alberto Ruiz-Gallardón i Jorge Fernández Díaz conversen, el dia 19 de setembre, al Congrés dels Diputats. AGUSTÍN CATALÁN
- "Amb el nou Codi Penal es corre el risc de fer un pas més en l'estigmatització dels malalts mentals"
Gallardón i el PP, amb el seu projecte de reforma del Codi Penal, s'han despullat davant la societat. Es tracta d'un pas més en una política iniciada per Aznar que ha fet del PP un addicte a les “solucions” penitenciàries. Encara que Espanya té un dels nivells més baixos de criminalitat violenta de la UE i de la reducció sostinguda en els últims anys, tenim una de les taxes de població penitenciària de les més altes de la UE. A més, a l'analitzar la tipologia dels interns i els seus delictes, apareix un biaix clarament classista en el disseny de les polítiques penals.
Aquest sistema penal “carceller” no és només responsabilitat de la política. Hi han contribuït i molt el comportament d'una bona part dels mitjans de comunicació, que generen l'ambient propici per a això. La supervivència econòmica d'un sector en crisi sembla haver conduït alguns mitjans de la màxima de “que la realitat no et faci perdre un bon titular” a la més radical de “jo, per l'audiència, mato”. Fins i tot, els drets humans, si fa falta.
El resultat d'aquesta combinació entre opinió publicada, pressió social i ideologia del PP, ens condueix a un projecte de Codi Penal que en alguns aspectes ens retrotreu a la llei del Talió.
Són moltes i fonamentades les crítiques abocades, però n'hi ha una que, malgrat la seva gravetat, està passant desapercebuda. Em refereixo al tractament que es dóna en el projecte de Codi Penal a les malalties mentals. I no és perquè siguin poques les persones afectades. A Espanya es calcula que hi pot haver un milió de persones amb algun trastorn mental greu, en molts casos no diagnosticat.
Es tracta de persones que durant anys han estat amagades i negades per una societat amb gran desconeixement de les malalties mentals. El resultat, discriminació i fortes dosis d'inhumanitat en el tracte que reben.
Es tracta de persones, i les seves famílies, que pateixen la falta de recursos sociosanitaris amb els quals poder abordar les seves problemàtiques, i a les qulas s'abandona perquè suportin en solitari l'esforç d'adquirir una autonomia vital com a persones amb drets que són.
Ara, amb el Codi Penal de Gallardón es corre el risc de fer un pas més en la seva estigmatització. La reforma penal del PP estableix, tant en el seu preàmbul com en les mesures que proposa, una identificació entre trastorn mental i perillositat. És una identificació que, a més de no tenir cap base científica, condemna les persones amb malalties mentals severes a patir processos d'internament, no en funció dels delictes comesos, sinó dels riscos de futur que pugui comportar la seva actuació.
La solució per a aquestes persones amb malalties mentals no passa per internaments, prolongats en el temps, que lluny de millorar la seva situació i minimitzar els riscos els poden agreujar. Sinó per posar a la seva disposició els recursos sociosanitaris per millorar la seva situació.
Una vegada més es confirma el fariseisme amb què actuen determinats sectors socials i polítics. Davant l'existència de determinades problemàtiques socials, lluny de buscar solucions i dotar de recursos per afrontar-les, el que es pretén és tenir-los amagats perquè no “molestin” la majoria.
La Confederació Espanyola d'Agrupacions de Familiars i Persones amb malaltia mental, que agrupa 290 entitats i 45.000 persones, ha iniciat una campanya per aconseguir canvis en el projecte de reforma del Codi Penal.
No es mereixen quedar-se sols, hauríem d'oferir-los tot el nostre suport.
